L’Aparador, la façana transparent del Museu Abelló, és un espai d’exposició que es basa en l’expectativa d’immediatesa entre la mostra de projectes artístics i la recepció per part dels vianants del carrer Berenguer III. Però la interrelació del museu amb l’espai públic, i la de la institució museística amb la societat en general, és força més complexa i realment va més enllà de la substitució d’un mur per un vidre.
Amb el cicle «De com convertir un museu en arena» pretenem indagar en aquesta dimensió social del museu i incidir, per mitjà de la producció de diferents projectes artístics, en les diferents implicacions que té definir el museu en relació amb la col·lectivitat i com a institució pública.
El lema que es proposa per anomenar el cicle és polisèmic: «De com convertir un museu en arena» pren la forma de títol de tractat clàssic per fer una doble al·lusió. Primerament, a la necessitat d’ultrapassar la funció conservadora del museu i fins i tot anihilar-la, reduir-la a pols, a arena; atenent a la funció conservadora del museu, destruir-lo no suposa sinó un oxímoron. I, en segon lloc, prendre el significat d’arena que s’empra en teoria política, el d’arena pública: el museu, per tant, es concep com un espai per a la discussió i el debat a l’entorn d’afers que afecten la col·lectivitat.
Així, seguint la voluntat del Museu Abelló de disposar de mitjans per relacionar de manera directa el museu amb el carrer, proposem un cicle de L’Aparador que posa l’èmfasi en dos elements: d’entrada, articular processos per disseminar socialment el debat a l’entorn de les pràctiques culturals i artístiques. I també problematitzar la funció del museu, tant en l’època actual com en relació amb la seva funció primigènia d’afirmar i preservar un domini cultural determinat.
1a INTERVENCIÓ:
Vitrines, a càrrec d’Oriol Vilanova
Del 8 d’abril al 4 de juliol de 2010
Amb el cicle «De com convertir un museu en arena» pretenem indagar en aquesta dimensió social del museu i incidir, per mitjà de la producció de diferents projectes artístics, en les diferents implicacions que té definir el museu en relació amb la col·lectivitat i com a institució pública.
El lema que es proposa per anomenar el cicle és polisèmic: «De com convertir un museu en arena» pren la forma de títol de tractat clàssic per fer una doble al·lusió. Primerament, a la necessitat d’ultrapassar la funció conservadora del museu i fins i tot anihilar-la, reduir-la a pols, a arena; atenent a la funció conservadora del museu, destruir-lo no suposa sinó un oxímoron. I, en segon lloc, prendre el significat d’arena que s’empra en teoria política, el d’arena pública: el museu, per tant, es concep com un espai per a la discussió i el debat a l’entorn d’afers que afecten la col·lectivitat.
Així, seguint la voluntat del Museu Abelló de disposar de mitjans per relacionar de manera directa el museu amb el carrer, proposem un cicle de L’Aparador que posa l’èmfasi en dos elements: d’entrada, articular processos per disseminar socialment el debat a l’entorn de les pràctiques culturals i artístiques. I també problematitzar la funció del museu, tant en l’època actual com en relació amb la seva funció primigènia d’afirmar i preservar un domini cultural determinat.
1a INTERVENCIÓ:
Vitrines, a càrrec d’Oriol Vilanova
Del 8 d’abril al 4 de juliol de 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario