15 ene 2014

La Coronela, la seva història


Hi havia una vegada, en un passat molt llunyà……


Ens remuntem al passat i ens traslladem als anys de les conquestes de territoris andalusins. Els comtes d’origen franc i el seu rei Lluís el Pietós estan conquerint territoris. Entren a la ciutat de Barcelona, aquesta en poc temps passà a ser un comtat i comença a rebre privilegis per tal de governar-se i defensar-se a si mateixa. En aquests primers anys les lleis catalanes comencen a compilar-se i entre elles apareixen les lleis primitives dels comtats catalans. Per tal de protegir-se els futurs els prínceps de Catalunya van redactar l’usatge “Princeps Namque”. Aquest donava dret al Príncep a convocar els homes lliures en defensa de la Terra quan aquesta fou atacada. Així en el nom del príncep els civils lliures participaven. Sempre s’ha dit que els catalans eren molt fidels a les seves lleis, així que rebien una petita formació que els feia en les diferents èpoques coneixedors de les armes. Quins homes participaven? sobretot aquells que hem esmentat, que per la seva condició fossin lliures i amb edats compreses entre els 16 i 50 anys.


Compilació d’usatges de 1413 en ell es pot llegir “en nom de nostre Senyor”

Aquest usatge es configurarà com a tal en temps de Ferran II el Catòlic i més encara entrada l’edat moderna, a partir del 1492. 

El seu protagonisme creix……

Fou una època marcada per revoltes i canvis polítics importants. La Monarquia hispànica, especialment els segles XVII i XVIII, tingué enfrontaments constants amb França.  Catalunya degut a la seva situació geoestratègica en períodes, de vegades molt curts, era un camp de batalla constant i com el territori es veia atacat es cridava a Princeps Namque a la defensa.
Aquells anys hi havia una institució militar amb vida i lògica pròpies inspirada en el sagrament medieval, aquest era el “Sometent general”. Aquestes unions d’armes o germendats eren cridades a “so-metent”: corns marins, campanes o crits de Via fora!.
Sometent o Miquelet
A meitats del segle XVI Catalunya s’havia vist atacada per França per terra, pressions de corsaris turcs per mar i bandolers van generar una situació insostenible. Per tal de fer de les terres catalanes espais segurs es va fer un desplegament i autodefensa amb intenció de ser imparables. El desplegament militar dels gremis fou molt ràpid i àgil. El comandant de les forces era el Conseller en cap, amb la dignitat de Coronel. D’aquesta manera cap al 1544 es confirmà un comandament de forces gremials en estat de mobilització latent, desactivades però preparades. Paral·lelament sorgiren aquells anys “Companyies”, fruit de la col·laboració militar entre diferents ciutats i viles.
Segurament, degut a l’enfrontament entre soldats del rei Felip IV i una part gran de la societat catalana en la Guerra dels Segadors,  les milícies van perdre força i a Barcelona van deixar de protegir les seves portes i muralles. Això què volia dir? doncs que la Ciutat perdia el control de la seva pròpia defensa. Aquest fet només durà fins els 1675, any en els que es va poder recuperar el Privilegi militar de Barcelona. Finalment el 1684, un cop restituïdes les milícies gremials de forma oficial, i segons Feliu de la Penya, per primera vegada aquest cos armat rebé el nom de “Coronela” però falta documentació que ho acabi de corroborar.


I així fou batejat amb el nom de Coronela…..


El famós setge francès de 1697 es va enfrontar amb totalment reconstruït poder militar del cos de gremis, el qual ajudà a la defensa de Barcelona. Aquest terrible setge tingué conseqüències en les muralles de la ciutat que afrectaren a la Guerra de Successió.
Seria en aquesta terrible guerra, que ens ocupa, quan la formació de la Coronela, amb el nom pròpiament dit, es constitueixi. L’any 1704, el Virrei Velasco a la ciutat de Barcelona autoritzà la mobilització de la milícia gremial a la qual anomenà segons la documentació com a “Coronela”. Però fou amb l’arribada de Carles III a la ciutat quan les coroneles, també d’altres ciutats catalanes, foren  ben estructurades i convertides en institucions militars innovadores i originals. Carles III va decidir optimitzar les Coroneles de la ciutats catalanes i convertir-les en unitats permanents, tant militaritzades com fos possible, sota el comandament de militars i enquadrades en el règim de justícia militar. Aquesta decisió s'incardinava en l'esperit constitucionalista de Catalunya i la tant anhelada voluntat de recuperar l'autodefensa militar. La resposta fou entusiasta: comuns i gremis s'apressaren a rearmar-se i uniformar-se, ara sí, amb el consentiment de la Corona. Tot pagat pels propis gremis i Institucions de la terra.
Com vestien, com eren les seves armes? No hi ha un coneixement molt precís. L’armament consistia en un fusell, una baioneta de dolla i una espasa. Al cinyell hi portaven una cartutxera ventral de cuir amb l’escut de la ciutat gravat. També duien un flascó amb pólvora. Les seves banderes, segons Castellví, una d’oficial feia les funcions de Bandera Coronela. Cada gremi tenia la seva bandera tradicional i pel que fa als batallons, la documentació esmenta fins a tres banderes per batalló.
Els gremis pagaven els uniformes i els colors eren decisió de les companyies, només establint com a factor comú el color vermell carmesí de la divisa.