19 sept 2014

La Torre de la Manresana


L’alta Torre circular de la Manresana és l’únic element que resta de l’antic castell medieval de frontera ubicat al terme municipal dels Prats de Rei i que va ser l’escenari d’una important batalla de la Guerra de Successió. Els 21 metres d’alçada de la torre van convertir-la en un privilegiat observatori per a les tropes austriacistes del mariscal Starhemberg. Per la seva banda, l’exèrcit borbònic del duc de Vendôme, procedent de Lleida,  establiria el campament entre Calaf i Prats de Rei. 


La torre, de set metres de diàmetre, s’estructura en tres nivells i està construïda amb carreus de pedra harmònics units amb morter. A mitja alçada hi ha l’única porta que permet accedir-hi al seu interior. Durant la Guerra de Successió es feia a través d’una escala llevadissa. El mariscal Starhemberg va coordinar la batalla des de la veïna masia de Can Roca, habitatge situat a tocar de la torre i malauradament desaparegut. Més de tres-cents anys més tard, la torre de la Manresana segueix en peu, a observant el territori.



La Batalla

La batalla en aquest espectacular escenari va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711. Serà aquí on es van enfrontar les tropes austriacistes del mariscal Guido von Starhemberg amb uns 22.00 soldats, i  les tropes borbòniques del duc de Vendôme amb uns 35.000 soldats.
La Torre va esdevenir l’observatori estratègic del comandament aliat, mentre Starhemberg s’instal·lava, amb la seva seu estat major, en una masia propera i les tropes es desplegaven entre Can Selva i Puigforner. Per la seva part, les tropes  borbòniques que s’ubicaven entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles, formant un front que encerclava els Prats de Rei des del mas d’Albareda fins a Solanelles. Després que l’artilleria borbònica disparés sobre l’acampada dels aliats, el mariscal Starhemberg va ordenar l’ocupació dels Prats de Rei per evitar que caigués en mans del duc de Vendôme.





El principal objectiu de l’exèrcit borbònic era controlar l’altiplà calafí per tal de facilitar l’assalt definitiu de Cardona i després avançar cap a Barcelona. D’altra banda, els exèrcits aliats necessitaven fer-se forts en aquesta zona per obstaculitzar les pretensions borbòniques i garantir l’arribada de reforços militars, subministrament d’armes, municions i queviures al territori català sota control  aliat.


El 20 de desembre Starhemberg va obligar l’exèrcit borbònic a fugir cap a LLeida. Un cop retirades les tropes borbòniques, el campament dels aliats austriacistes va ser aixecat el Nadal de 1711, deixant el poble dels Prats de Rei força malmès a conseqüència de l’artilleria, tot i que, com va escriure un testimoni: “las casa les espatllaren mes los alemanys per traurer les bigas per fer foch”.