17 jun. 2010

La Generalitat culmina la restauració del menhir de grans dimensions trobat a Mollet del Vallès


La peça torna a Mollet i és exhibida des del passat 11 de juny al parc de Can Mulà, a l’espera de la creació del nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia.



Es tracta d’un gran bloc de granit de 4,9 metres d’alçada que presenta gravats amb forma de rostre humà i motius curvilinis.


El passat 2 de juny va tornar a Mollet del Vallès el menhir de grans dimensions descobert fa un any, un cop enllestits els treballs de restauració i estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El menhir s’ha instal·lat al parc Can Mulà, en un espai conegut com el jardí literari de la Biblioteca Can Mulà, on s’exhibeix al públic des del passat 11 de juny, a l’espera de la creació del nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia.

El menhir es va descobrir l’abril del 2009 durant les obres de construcció d’un aparcament subterrani al Parc de les Pruneres de Mollet del Vallès. La troballa, d’època prehistòrica, és un gran bloc d’arcosa (una roca sedimentària formada per l’erosió de roques granítiques) de 4,90 metres d’alçada i unes sis tones de pes, que presenta una decoració gravada consistent en un rostre humà i un conjunt de motius curvilinis semblants als observats en altres menhirs de la zona.

S'ha obert un espai perquè la ciutadania pugui contemplar el menhir, en un acte de portes obertes.Tothom que vulgui podrà visitar el menhir, de manera gratuïta.

Durant la primera setmana, de l’11 al 20 de juny, l’espai del menhir estarà obert totes les tardes, de 17 a 20 hores, i responsables del Museu Municipal Joan Abelló oferiran informació sobre la troballa i la seva importància. A partir del 21 de juny, les visites es podran fer de divendres a dissabte, de 17 a 20 hores, o bé es podran fer visites guiades en hores concertades.

El menhir va arribar a Mollet del Vallès el passat dia 2 de juny, al parc de Can Mulà. Amb l’ajuda de dues grues de gran tonatge, la peça va ser elevada i es va instal·lar de manera vertical a l’espai preparat per acollir-la. Per tal de poder sostenir verticalment la peça, de 5 metres d’alçada i 6 tones de pes, aquesta quedarà soterrada en uns 70cm, just la part de la pedra que no està treballada i que, per tant, coincideix amb la part que estaria soterrada en la seva ubicació original, a l’entorn del IV-III mil·lenni aC.

Els treballs per preparar l’espai d’exposició del menhir continuaran durant els propers dies. També està previst que ja es pugui instal·lar l’urna de vidre que protegirà la peça de possibles agressions externes i climatològiques. L’espai es condicionarà amb diferents panells informatius, il·luminació i sistemes de seguretat.


Una troballa d’una gran singularitat
Es tracta d’una estàtua menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es coneixia per la troballa feta a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental), descobert l’any 2004. Es calcula que el monòlit de Mollet podria correspondre al IV-III mil·lenni aC.

L’estàtua menhir del Parc de les Pruneres és una de les mostres més antigues d’escultura amb representació humana a Catalunya i el testimoni d’un poblament prehistòric cada cop més complex socialment i culturalment. Aquesta nova troballa és, doncs, d’una gran singularitat, especialment per haver conservat el rostre (perdut en l’exemplar de Canovelles) i per les seves grans dimensions, que li donen un caràcter monumental.

Les estàtues menhir s’interpreten com la figuració d’un poder amb voluntat de preservar-se en el temps. S’interpreten com personatges masculins o femenins destacats de la societat prehistòrica. Serien ídols erigits com monuments de prestigi en el territori d’una comunitat, símbols de creences i mites prehistòrics, herois o éssers divinitzats, però segurament situats dalt de la piràmide social.

Aquest tipus de monument està documentat sobretot a França, on s’han inventariat més de 200 estàtues menhir de diferents estils artístics, trobades a la Provença, Baix-Llenguadoc, Rouergue, Marne i entorn de París i, ja a la vessant atlàntica, a la Bretanya. A la península ibèrica es coneixen exemples sobretot a Andalusia occidental, Portugal i Extremadura i, en menor proporció, a Galícia, Castella- Lleó i Astúries.

No hay comentarios: