6 nov. 2013

Lluís XIV, el Rei Sol



Infantesa
Naixement diví és el que pensaren els seus pares Lluís XIII i Anna d’Àustria quan després de vint-i-tres anys de matrimoni finalment nasqué el petit Lluís. Fou batejat com a “Lluís el Déu-donat” cada any que passava creixia la aura divina al voltant de Lluís.
Lluís XIV el Delfí de França
Malauradament als cinc anys el Delfí Lluís quedà orfe. De petit va veure a la seva mare com a Regent fins el 1651 quan amb 13 anys es convertí en rei. Anna d’Àustria patí anys de revoltes de la noblesa francesa i el Parlament de París posava en perill l’accés al tron. Sufocada aquesta es preparava per a un futur govern en el que pretenia reforçar l’autoritat monàrquica i avançar cap a la versió més acabada de l’absolutisme. El rei seria l’encarnació mateixa de l’Estat, estava decidit en portar a la pràctica un govern de dret diví.

Buscarà el seu propi espai, i el trobarà al majestuós Palau de Versalles que el seu pare començà a construir anys abans.


Abandonà París i la seva cort la traslladà també a Versalles. La grandesa de l’espai i els rics jardins no eren més que una mostra de la brillant vida que duia el rei. S’estava convertint en la persona més important i poderosa de França i d’Europa, el gran astre de la galàxia absolutista: el Rei Sol. El seu dia a dir girava a l’entorn de les festes i recepcions que preparava a la noblesa, aquests contents i satisfets amb l’aptitud del rei amb ells no es tornaria a revoltar.
Retornant al quadre de Rigaud, tot l’imaginari de l’absolutisme es condensa en un cop de pinzell: la corona, el ceptre, la mà de la justícia, el mantell reial, l’espasa de França i la flor de lis del Borbó. Una posició ferma, règia, imperial. Potser mai ho va pronunciar, però, evidentment, l’Estat era ell.

Amb el seu ministre de Finances, Colbert, el rei s’encarregà de l'organització administrativa de l'Estat monàrquic. El rei va controlar la producció agrària i manufacturera i el comerç exterior, i va aplicar una dura política d’impostos. Totes les fonts de recursos van ser orientades cap a la hisenda pública. També es preocupà de reorganitzar l'exèrcit en un cos regular. El gran enginyer Vauban fou el principal encarregat de construir un sistema defensiu basat en noves fortificacions: baluards, muralles més amples, creació d’espais per a contenir més artilleria a les defenses, etc.
Lluís XIV va contreure matrimoni en dues ocasions: l’any 1660 amb la infanta espanyola Maria Teresa, filla del Rei d'Espanya Felip IV, i en amb madame Maintenon, qui va instar perquè contingués la immoralitat imperant en la cort.
Louis XIV (1638 - 1715)


La seva personalitat
Era un home molt preocupat per la seva imatge, les fonts diuen que no podia passar per davant d'un mirall sense mirar-s'hi. El rei va seguir les tendències de la moda i a més per la seva enorme influència, va imposar algunes de les seves costums en el vestir: enormes perruques de pèl natural, mànigues adornades de rics puntes venecians i les seves famoses sabates de taló alt ( a la imatge es poden veure ). Ens preguntem: sabates de talons per a dissimular la seva curta alçada? Es creu que sí podria ser una de les raons.  Això sí sabates exquisites i úniques elaborades sempre pel seu sabater personal, el francès Nicholas Lestage. Un artesà al que va donar precises instruccions: que fossin refinats, adornats amb vistosos llaços, brocats i pedres precioses; soles de color vermell; talons amb una petita curvatura; brodats en plata amb escenes de batalles. Es deia que el rei era fanàtic de les seves noves sabates prohibí portar aquest model a la resta de la cort i qui li desobeís seria castigat amb la pena de mort .
Era un rei responsable, treballador, organitzat, meticulós, lúdic, petulant i així durant 72 anys, els quals va romandre en el poder, més temps que cap altre monarca .

Com va viure Lluís XIV la Guerra de Successió?
Quan Carles II estava a punt de morir Lluís XIV  va veure en la Monarquia Hispànica una extens i important territori al qual tenia molts punts en heretar una part. Ell i Leopold I s’enfrontaren a la successió ja que eren els que més lligams tenien amb la Corona Espanyola. Lluís havia estat marit de  la germanastra de Carles II, Maria Teresa d’Àustria, i era fill d’una  infanta d’Espanya, Anna d’Àustria, filla de Felip III. Els francesos tenien un lleuger avantatge degut a això, Anna d’Àustria i Maria Teresa d’Àustria tenien més pes per antiguitat en el dret dinàstic.
Molts països tenien por si els francesos prenien la Monarquia Hispànica, inclús el mateix rei d’Anglaterra Guillem II va proposar un pretendent Josep Ferran de Baviera. Carles II finalment en el seu testament el nomenà successor l’any 1698, a aquest quedava assignada l’herència de tota la Monarquia, però el jove morí un any més tard.
Carles en poc temps havia de suplir a Josep i fou quan es decidí en triar al segon fill de Leopold, l’arxiduc Carles, en aquells anys comptava amb 14 anys. Però Lluís no quedà content davant d’això així que va reunir-se amb el rei Guillem III per signar un nou tractat en el que França es quedaria els territoris d’Itàlia.
Carles sabé d’aquest afer i interferí i en un primer moment va evitar que França heretés la seva Monarquia, si ho feia corria el risc que s’unifiquessin França i Espanya. Lluís també havia d’escollir al seu successor, perquè si ho feia en nom del seu nét Felip d’Anjou, Espanya hauria de passar a mans d’una altra persona.
La clau residia en  decidir si repartir la Monarquia Hispànica i quedar-se amb la seva part de l’herència o acceptar la decisió de Carles II. La primera hagués estat una opció de pau, la segona era de guerra. Però Lluís ja veia que la guerra amb el Sacre Imperi estava assegurada. Aquests no acceptarien no heretar la Corona i així fou. Finalment el novembre de 1700 el Duc d’Anjou esdevingué en Felip V.


Proclamació de Felip V com a Rei d'Espanya
al Palau de Versalles el 16 de novembre de 1700.
Pintura de François Gérard.


Lluís coneixia dels interessos dels països veïns i va ser molt dur amb ells, massa agressiu en la seva política. Va prohibir les importacions angleses a França, va deixar de reconèixer a Guillem III com a rei i es decantà pel pretendent Jaume III Stuart.
Leopold havia mostrat el seu malestar quan no era el seu fill l’arxiduc Carles l’escollit i veient el descontentament d’Anglaterra s’alià amb aquests i també amb les Províncies Unides, tots ells conformaran la Gran Aliança de l’Haia. Declaren la guerra a Lluís XIV, al seu nét Felip i els seus aliats Portugal, Savoia i Baviera.
El mariscal Villars liderant la càrrega francesa
durant la Batalla de Denain.



La Guerra de Successió va ocupar la última etapa de govern de Lluís. Ell tenia un gran exèrcit molt homogeni i compacte, gràcies a ell va aconseguir molts èxits a l’inici. Però serà una guerra molt llarga i dura. La guerra li sortí molt cara quan Baviera es desvinculà i Savoia i Portugal passaren a l’altre bàndol Lluís. L’any 1706 serà un any de pèrdues i Lluís comença a debilitar-se. Inclús un terrible eclipse de Sol semblava indicar el final del gran poder del Rei sol, ja que aquest gran astre s’havia vist eclipsat. I aquest senyal negatiu tingué lloc en un any de pèrdues per a Lluís.

     
Felip V a cavall fugint esperitat i perdent la corona del regne, hi ha la data de l’eclipsi el 12 de maig de 1706.
A l’Anvers el rei Sol “Aquí i allà es tornarà a fer de dia. Amb l’ajuda de Déu”.
Al revers un sol eclipsat il·lumina les victòries d’aquell any: Barcelona, Brabant i Trilemont.

A la Península Lluís començarà a guanyar territori i avançar ràpidament a partir de 1707 després de la famosa batalla d’Almansa. Però l’escenari d’Europa era més complicat i ja cap al 1709 el rei havia perdut gairebé tot el poder que França havia aconseguit els anys del seu regnat. Cap a 1710 Lluís ja es planteja el final de la guerra, no podrà mantenir el seu territori si no signa una pau amb els aliats. Trigarà una anys i serà el 1713 amb el famós Tractat d’Utrecht amb Anglaterra i les Províncies Unides. També signarà amb l’Imperi la pau amb el Tractat de Radstat el 1714.
Últims anys
Lluís no donaria cap dret successori al seu net Felip V qui seria reconegut oficialment com a Rei d’Espanya i sobirà de les colònies espanyoles. França un cop acabada la guerra es quedà en la bancarrota.
Així va ser com el rei Sol va arribar al final del seu llarg regnat que va estar marcat pels primers símptomes de decadència del règim i de la cort, el declivi de l'hegemonia francesa al continent, el fracàs de la seva política colonial i l'inquietant malestar social sorgit de les fams que patia el poble pla. No obstant això, el monarca, va seguir fidel a si mateix i confiat fins al dia de la seva mort (1715) en la seva voluntat com a únic motor de la vida del regne i dels seus súbdits.

No hay comentarios: