27 nov 2013

Felip V

Felip V
Va néixer  en el sí de la cort francesa del seu avi Lluís XIV, a Versalles, l’any 1683. El seu pare era el gran Delfí Lluís de França i la mare Maria Anna Cristina de Baviera. Felip d’Anjou fou el seu nom oficial fins l’obertura del testament del monarca Carles II. Quan això succeí, va ser designat hereu de la Corona d'Espanya per l'últim rei espanyol de la dinastia dels Habsburg, Carles II. La coronació de Felip d'Anjou el 1700 va suposar l'adveniment de la dinastia borbònica al tron ​​espanyol.


Felip V proclamat rei d’Espanya.
François Pascal Simon Gérard (1770-1837)
Arribada de Felip a Catalunya

En un primer moment els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar amb recel el nou monarca. El fet de que fos educat a Versalles on imperava un pensament absolutista, va preocupar a les institucions catalanes. Entre 1701 i 1072 estigué a Catalunya. La seva feina aquests mesos fou la d’encarregar-se de convocar Corts, per tal de pactar el seu reconeixement com a monarca. Estant a Catalunya es casà amb Maria Lluïsa Gabriela de Savoia.
Com hem dit, els primers anys de govern Felip tingué la tutela del seu avi i molts funcionaris francesos vingueren a Espanya a ajudar al monarca. Aquesta circumstància va indignar l'alta noblesa i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'arxiduc Carles d'Àustria va començar a fer efectives les seves pretensions a la Corona espanyola . Amb el suport dels antics regnes de la Corona d' Aragó, en aquells moments es deia que els catalans mantenien el seu ressentiment cap als francesos arran de la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya transpirinencs .
Aixecament a Catalunya contra Felip V
I així fou quan els anys següents alguns sectors de la noblesa catalana, la burgesia i fins i tot alguns de les vil·les i pobles de muntanya, iniciaren una conspiració per fer un aixecament contra ell. Aquest aixecament fou pactat el 1704, però no triomfà. Només calia esperar un any més, el 1705, a la plana de Vic la conspiració a esquenes de la Generalitat triomfà. Des d’allà dos representants escollits foren enviats a Gènova on signaren amb les potències europees que no havien acceptat Felip V. Els catalans havien pactat que ara defensarien la causa de l’arxiduc Carles d'Habsburg.
Felip V, que havia marxat el 1702 a Savoia a fer front als austriacistes, haurà de retornar a Espanya per fer front als atacs de la coalició angloholandesa. Aquests foren els que van donar suport a l'arxiduc austríac i els que van precedir l'esclat de la guerra de Successió. El llarg conflicte internacional va adquirir a Espanya un caràcter de guerra civil en què es van enfrontar les antigues Corones de Castella i Aragó .
Felip V i la guerra
En 1707, la situació es va tornar crítica pel sobirà espanyol, atès que, si bé havia obtingut algunes victòries importants, va perdre el suport de Lluís XIV, que va haver de retirar-se de la contesa arran dels reversos soferts en el continent. Felip V gràcies al triomf a la Batalla d’Almansa, els seus soldats entraran a l’Aragó i València. Es diu que aquests espais foren arrasats i cremats, d’aquí la dita “quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”.


Retrat de Felip Vé exposat cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva per haver incendiat la ciutat el 1707.
No obstant això, al marge de les alternatives en el camp de batalla, la mort de l'emperador austríac Josep I i la coronació de l'arxiduc pretendent com Carles VI d'Àustria en 1711 van donar un tomb radical a les coses .
Si l'origen del conflicte havia estat el perill d'una unió de França i Espanya, tot i la clàusula que ho impedia en el testament de Carles II, la nova situació va donar lloc al fet que britànics i holandesos deixessin de donar suport a Àustria. També, per raons geoestratègiques, van negociar amb Espanya els tractats d'Utrecht, de 1713, i de Rastadt, de l'any següent, pels quals Felip V cedia la seva sobirania sobre els Països Baixos, Menorca, Gibraltar, la colònia de Sacramento i altres possessions europees. Al mateix moment renunciava als seus drets successoris a França, a canvi de la qual cosa era reconegut com a rei d'Espanya.
Tractat d’Utrecht.1713
Els catalans, que mentrestant havien continuat la guerra en solitari, van capitular finalment el 1714 . El monarca va emprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista. Les línies més significatives van ser l'enfortiment del Consell de Castella i el Decret de Nova Planta de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seves principals institucions i reduïa al mínim la seva autonomia.
Un cop acabada la guerra
El mateix any de la derrota catalana, Felip es va casar amb una princesa italiana, Isabel Farnese. La seva primera esposa havia mort. Isabel era filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat. Després de la mort de Maria Lluïsa, Felip V estava desorientat i amb prou feines podia aturar la seva desaforada sexualitat. Potser, per aquesta raó, set mesos més tard es casà de nou. Es deia que Isabel sapigué controlar al rei i eren inseparables: caçaven junts, dormien junts, anaven a les campanyes militars junts.
Isabel era algú de fort caràcter, i amb ella arribà el canvi. Cap altre personatge ens permet apropar-nos al Felip V posterior a la Guerra de Successió, un rei doliente, malaltís i depressiu, que després de fer-se amb el tron semblava haver perdut tot interès per la política.
La seva política exterior, des d'aquell moment, va anar encaminada a recuperar els territoris que s'havien perdut a Itàlia en virtut del Tractat d'Utrecht. Pau que el 1713 va posar fi a la Guerra de Successió. El rei cada cop depenia més de la seva dona i aviat va començar a donar mostres de desequilibri mental.
El gener de 1724, la depressió de Felip V va portar-lo a abdicar. Era un gest inèdit, sorprenent. Lluís I, el primogènit, arribava al tron espanyol mentre que el primer Borbó es refugiava en el seu palau de La Granja de San Ildefonso de Segòvia, un petit Versalles encara a mig construir però amb una considerable zona de caça, la darrera i única passió d’un rei embogit. S’ha especulat amb la possibilitat que aquesta abdicació fos una maniobra que tenia com a objectiu l’accés al tron de França davant d’una possible mort prematura de Lluís XV. És difícil de creure.
Lluis I de Borbó. 1724. Jean Ranc
Però aquesta retirada va ser breu. Lluís I moria el 31 d’agost sense descendència i Felip V recuperava la corona passant per sobre dels drets de Ferran, el jove príncep d’Astúries.
Aquest va ser el gran moment d’Isabel, la parmesana esdevenia “reina mare” sense que aquest paper li correspongués. Fou el moment d’oposar-se al predomini austríac a Itàlia amb la finalitat d’obtenir Estats per als seus fills. També moments per neutralitzar els enemics i de preparar el país per a la guerra mitjançant la construcció de la marina. D’aquesta manera, la parmesana va passar la major part del temps immersa en les intrigues polítiques que havien de dotar els seus fills d’un futur brillant. I el seu èxit és innegable: Carles de Borbó obtenia el ducat de Parma (1731) i el Regne de les Dues Sicílies (1735), mentre que Felip de Borbó assolia el ducat de Parma (1748).
Felip V
I a què es dedicava Felip V en mig del joc d’intrigues polítiques i diplomàtiques d’Isabel de Farnese? A construir els jardins versallescos de La Granja, solitari i cada cop més melancòlic, hipocondríac i embogit. Les intrigues de palau es desenvolupaven al marge d’un monarca que regnava absent del seu món.
Rei depressiu
Les crisis del rei es van fer cada vegada més freqüents: atacs de melancolia, depressió crònica, etc., eren el pa de cada dia per a la cort espanyola. En les seves hores baixes volia abdicar la corona per retirar-se amb la seva dona al palau de la Granja de Sant Ildefons, no lluny de Segòvia. I així fou quan l'any 1724 va abdicar en el seu fill, el jove Lluís I, com hem comentat abans. Aleshores Felip V va tornar a acceptar la corona com una càrrega feixuga. Encara seria rei molts anys: fins al 1746. El seu regnat ocupa gairebé tota la primera meitat del segle XVIII.
Tot i que persistia sempre en la seva decisió de tornar a abdicar la corona. La seva dona Isabel va acabar per prohibir a la servitud de palau que deixessin l'abast d'aquest paper, ploma i tinta, per evitar una segona abdicació .
Felip V es va convertir gradualment en un maniacodepressiu a partir de 1727. Durant mesos es negava a que li afaitessin, que li tallessin les ungles de peus i mans, per por que li enverinessin. Tampoc consentia canviar de vestit, i en conseqüència, el seu aspecte deixava molt a desitjar. Fins a tal punt va arribar, que caminava amb el vestit atrotinat i caient que Isabel apedaçava constantment. De vegades tenia atacs de bogeria en què al·lucinava, afirmant que era mort i es mossegava els avantbraços .
Va arribar fins i tot a viure de nit, obligant de pas a tota la seva cort a fer el mateix: a les 8 del matí es ficava al llit, a les 12 de la nit s'aixecava per prendre un frugal esmorzar, a la 1 es vestia, anava a sentir missa i rebia als ambaixadors, a les 2 despatxava amb els seus ministres, a les 5 prenia el seu sopar amb les finestres tancades, a les 6 del matí mirava per la finestra, jugava amb els seus rellotges i llegia, quan no es donaven concerts o obres de teatre per a distreure'l.
A vegades queia en èpoques de letargia, i en altres ocasions era extremadament nerviós, s'irritava per una fotesa i era violent amb els seus metges de cambra. En una ocasió, va refusar caminar ja afirmava que un dels seus peus era de menor grandària que l'altre. A aquells moments de bogeria, succeïen altres més afables recobrant lucidesa i judici. El pitjor any per a ell va ser 1738. No obstant això no moriria fins 1746, completament trasbalsat.

Felip V proclamat rei d’Espanya.
François Pascal Simon Gérard (1770-1837)

Mort del rei
Felip V i Isabel Farnese1743. Louis Michel van Loo
L’any 1746, va morir el rei Felip V a Madrid, concretament el 9 de juliol. Va ser enterrat a La Granja de Sant Ildefonso. Fou successït pel seu fill que en coronar-se serà Ferran VI. I així acaba la vida d’un important res. Algú que lluità fins al final per aconseguir els seus desitjos, i un cop els aconseguí embogí de poder.
  



No hay comentarios: