Carles III d'Àustria

L'arxiduc Carles  

Carles d’Àustria o d’Habsburg va néixer a Viena  el dia 1 d’octubre de 1685. Era fill de l’emperador Leopold I i Elionor de Neuburg. El pare de Carles, Leopold s’havia casat en primeres núpcies amb Margarita Teresa d’Àustria, germana de Carles II. Es tornà a casar amb l’arxiduquessa Clàudia Felizies i en terceres núpcies amb Elionor de Neuburg amb qui tingué deu fills i entre ells l’arxiduc Carles.

Pintura Matrimoni de Leopold i Elionor

1676

La Gran Aliança

Carles era nét per línia paterna de l’emperador Ferran III i de la infanta Maria Anna germana de Felip IV. Amb drets dinàstics, Leopold reunirà l’Aliança, una coalició europea fundada el 1686 i que canvià el seu nom a Gran Aliança quan Anglaterra en formà part el 1689. La abans coneguda com a la Lliga d’Augsburg, el 1700 es va organitzar al voltant de Leopold i del seu Sacre Imperi Romanogermànic. S’havia oficialitzat dues vegades: el 1689-1698 durant la Guerra dels 9 anys i de nou el 7 de setembre de 1701. Portugal, Anglaterra i les set províncies de dels Països Baixos s’uneixen a Alemanya. Serà aquesta coalició la que iniciarà la Guerra de Successió. Savoia i Portugal es van afegir a l’Aliança el 1703.

Què succeí amb el jove Carles?

Va ser proclamat rei a Viena l’agost de 1703 rebent el nom de Carles III. Va desembarcar a Lisboa el febrer de 1704 per tal de posar-se al capdavant dels exèrcits peninsulars. Des d’allà es va embarcar en un vaixell del Comte Peterborough per arribar a Barcelona a finals d’agost de 1705.
La reina Anna va ordenar al comandant de les seves forces Peterborough que havien de fer Barcelona una ciutat austriacista. Les tropes aliades foren ajudades pels vigatans que van vèncer també la resistència borbònica amb un setge que faria caure la ciutat el dia 9 d’octubre.

Reina Anna d’Anglaterra

1705

Michael Dahl

Per quina raó Barcelona? Quan es va signar el pacte de Gènova, en el que marcava que Catalunya entrava a formar part del conflicte a favor de la Gran Aliança, s’obria un nou front a la Mediterrània. Catalunya es convertia en un eix estratègic aliat. Les ordres venien de la reina Anna d’Anglaterra.

Barcelona, seu reial

El 28 de novembre Carles amb 20 anys jura davant de les Constitucions i va convocar Corts que es celebraren desembre de 1705-1706 ( març ). Les Corts catalanes el van declarar el seu príncep. Barcelona es convertirà en la seva seu reial, i el seu palau es trobarà a Pla de Palau. És un noi molt jove i parla diferents llengües i aviat domina el català. Sovint dóna mostres de coratge militar i no era estrany veure’l cavalcant davant de les seves tropes.

Palau del Rei a Pla de Palau. Barcelona.

Durant la primavera de 1706 Carles va viure un setge a Barcelona. Fou Felip qui organitzà l’atac i amb el seu exèrcit arribà fins a Barcelona on s’establirà a la zona de Sarrià.  Carles i Felip lluitaran en un punt clau de la guerra, i és possiblement el moment en el que més a prop es troben els dos pretendents al tron durant el conflicte. Gràcies a un grup força nombrós de l’exèrcit i la Coronela Carles va poder defensar-se o almenys resistir fins a la arribada d’un estol aliat. Aquest va ser  molt important per guanyar el Setge. I no es quedà aquí, aquest triomf va permetre a Carles i als aliats obrir-se a altres territoris d’Aragó, València i les Balears.

El dos de juliol del mateix any, Carles,  a les portes de Madrid va ser proclamat rei de Castella. Però no tingué una bona rebuda a la ciutat i davant d’una contraofensiva Carles va haver d’enretirar-se a València. Allà viurà durant sis mesos, el març de 1707 torna a Catalunya. El 25 d’abril del mateix any

 

Arxiduc Carles 

va tenir lloc la Batalla d’Almansa, la qual sota la ordres del duc de Berwick va suposar l’entrada i conquesta dels territoris de l’Aragó i València per part dels borbònics.

Tot i la pèrdua d’aquests territoris el rei Carles va mantenir-se fidel a una vida d’excessos i festes. El dia 23 d’abril de 1708 el rei, signava capítols matrimonials amb Elisabet Cristina de Brunsvick-Wolfenbüttel. Serà el seu germà Josep I qui es casà per poders amb Elisabet, en absència del rei, sent un casament a distància. Després del casament la reina Elisabet Cristina va agafar un vaixell cap a C atalunya.

 

Elisabet Cristina arriba a Mataró

Primer arribarà al port de Mataró, reposarà uns dies després del llarg viatge i marxarà cap a Barcelona. L’1 d’agost es va celebrar la cerimònia matrimonial a Santa Maria del Mar i a la Llotja la primera Òpera de tot el territori espanyol, Il più bel nome, en motiu de la celebració matrimonial. El poble idolatra els seus joves reis i Barcelona es converteix en un referent polític internacional de les llibertats i d’una nova manera de governar. Diuen que Carles comprenia i acceptava el constitucionalisme català i l’incorporà a la seva cultura política. Les bases de les revolucions liberals comencen a construir-se a la Catalunya constitucional. A Barcelona es dissenya, per a tot el món, un futur alternatiu a la barbàrie absolutista.

Però si parlem de la guerra Carles estava perdent territoris molt importants i difícils de recuperar. Només a l’estiu de 1710 Carles va tornà a Madrid. Va llençà una nova ofensiva on va recuperar l’Aragó, tingué victòries a Almenar i Saragossa i arribarà altra vegada, com hem dit, a Madrid, però en poc temps perdrà el control.

El canvi de destí de Carles va ocórrer el 17 d’abril de 1711 quan va morir el seu germà Josep I, l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, a  l’edat de 35 anys. Quan a Barcelona es sabé es van organitzar moltes cerimònies i funerals. El seu imperi l’esperava a l’altra banda d’Europa, Carles havia de marxar i deixar Barcelona i el principat de Catalunya. Serà a finals de setembre del mateix any quan marxà cap a Frankfurt per rebre la Corona Imperial. 

Elisabet Cristina 1712

Però el Principat encara se l’estimava, i allà deixà a la seva dona i al mariscal Guido von Starhemberg com a cap suprem. Ella actuaria com a Virreina i Capitana General de Catalunya a Barcelona mentre al mateix temps el seu marit era coronat com a Emperador.

En aquell moment els borbònics s’alçaren a la Segarra i les comarques de Girona. El Principat de Catalunya s’havia reclós a la part central amb Castellciutat, Cardona i Barcelona com a principals nuclis de lluita.

 

Retrat de l’Emperador Carles VI

Quan Carles es convertí en l’emperador Carles VI, aquest fet no serà ben vist per les grans potències i fou en aquell moment quan començaren les negociacions.

Es signarà el Tractat d’Uttrecht el dia 11 d’abril de 1713. França i Espanya signaren les paus amb Anglaterra i els Països Baixos. Anglaterra aconseguí uns privilegis molt avantatjosos: sobirania a Gibraltar, Menorca i rutes comercials americanes.

Serà el 19 de març quan l’emperadriu marxi de Barcelona i iniciarà un viatge cap a Viena. Abans però va nomenar capità general de Catalunya a Starhenberg. En una de les cartes que va enviar al marquès de Rialp, que s'havia quedat a Barcelona, l'emperadriu li confessava: «mai vaig poder jo estimar més a una altra nació, que jo estimo als catalans, i ho faré tota la meva vida».

Poc quedava a fer a Catalunya la guerra s’havia acabat i els aliats estaven abandonant-la. Carles VI es lamentava dient: “Si jo cregués que amb el sacrifici de les meves tropes pogués alleujar el vostre desconsol, no té el menor dubte que ho faria, però perdre-les, per perdre-us més, no crec que sigui mitjà que aconsella la vostra prudència”. Poc després arribaria el Conveni d’Hospitalet i així la  marxa de les seves tropes. Carles ja no tenia intencions de continuar la guerra amb Espanya i signà el Tractat de Rastatt on confirmava els acords del Tractat d’Uttecht. Amb el primer Tractat Carles abandonava la guerra i rebia com a compensacions el territoris de Nàpols i Sardenya. Per a molts catalans va començar un terrible exili.

Que se’n va fer de Carles VI després de la Guerra de Successió? 

Instal·lats a Viena l’emperador Carles i l’emperatriu Elisabet Cristina van tenir un fill i tres filles: Leopold , Maria Teresa, Maria Anna i Maria Amàlia.

Entre el 1716-1718 Carles va haver d’enfrontar-se amb l’Imperi Otomà durant el que es coneix com la Tercera Guerra Turca. L’emperador aconseguí importants victòries. Però al mateix temps un nou enfrontament s’obria quan li envaïren la illa de Sardenya, la de Sicília en un nou enfrontament amb Espanya.

Finalment Carles va signà les paus amb Felip V l’any 1725 en el conegut Tractat de Viena. Amb aquest es podava fi a la guerra entre el sacre Imperi i el regne d’Espanya. I encara que curiós fou en aquesta signatura quan carles VI reconegué oficialment a Felip V com a rei d’Espanya.

Gràcies a aquesta signatura s’aconseguiren alliberar a presos militars i polítics austriacistes que es trobaven a presons espanyoles i pogueren retornar les hisendes que havien estat confiscades als

partidaris de carles.

Les males gestions de Carles VI

El regnat de Carles es va caracteritzar per una gestió ineficaç i uns costos elevadíssims, les finances del seu Imperi van ser nefastes i el deute va créixer molt.

Poc després de les paus amb Espanya una nova Guerra de Successió s’aixecava a Polònia i l’Imperi quedà aïllat, mentrestant, França i Espanya s’apoderaven de parts del seu territori com els dominis italians.

L’emperador Carles moria a Viena el 20 d’octubre de 1740 a l’edat de 55 anys. Es diu que la causa de la mort va ser una intoxicació provocada pel consum de bolets.

La seva filla Maria Teresa es va convertí en la gran emperadriu de la història d’Àustria.