Testaments

Felip IV, “yo el rey”

Els últims anys de vida de Feilp IV estan plens de les preocupacions sobre la continutat del seu regne, i es dedicà a estudia la seva successió entre els seus principals  fills: Carles i Margarita Teresa. 

Com ja hem comentat en articles anteriors, el matrimoni de Margarida Teresa era un assumpte de gran importància per al futur de la Monarquia en el testament del seu pare Felip IV. L'herència de les infantes era una facultat gairebé inalienable, el dret castellà no excloïa les dones ni de la línia successòria ni dels drets d'heretabilitat. Aquesta circumstància va tenir importants conseqüències en la formulació del testament del rei. Però els drets successoris prevalien l'home sobre la dona, de manera que el príncep era qui heretava el tron ​​, mentre les infantes, unides en matrimoni amb altres monarques o amb l'emperador, generalment havien de renunciar a aquests drets successoris que ostentaven gairebé en igualtat de condicions amb els seus germans homes .

Coneguem la història amb els seus testaments

Carles II dèbil de salut podria morir abans d’arribar a la majoria d’edat, aquest fet va obligar a Felip IV a prendre moltes precaucions. Es podien produir diverses circumstàncies:

Què succeïria si moria la reina regent Mariana d'Àustria? i si ho feia Carles II? o la d' ambdós? Recordem, sent la més important la segona. La mort de l'hereu universal, conduiria al nomenament d'altres hereus que venien dictaminats a través de les dones de la dinastia Habsburg, preferentment de la branca austríaca.

Carles i Marianna d’Àustria

La principal candidata considerada pel rei per heretar la Monarquia després d'una suposada mort de Carles II, va ser la infanta Margarida Teresa, destinada des del seu naixement a casar-se amb l'emperador. El seu matrimoni va patir demores durant el regnat de Felip IV, les raons d' aquest retard no feien sinó respondre als secrets de la política internacional del moment: una previsible minoria d'edat complicada, la possible mort prematura d'un hereu universal, així com la lluita aferrissada de les grans corts europees per la àmplia  herència territorial de la Monarquia Catòlica. 

Així doncs el testament de Felip IV obert l’any 1665 no feia cap al·lusió al possible matrimoni de Margarida amb Leopold I, la qual cosa confirmaria el fet que el monarca va dilatar intencionadament aquesta promesa nupcial amb l'esperança que, en cas de primera necessitat, la seva filla heretés el tron ​​de la Monarquia. El rei hauria volgut evitar el matrimoni per assegurar els drets de la seva filla i solucionar el gran problema que hauria suposat la prematura mort del feble Carles. I els fets ens ho demostren, un any més tard de la mort de Felip Margarita es casaria amb Leopold.

 

Testament de Felip IV

Felip IV en el seu testament i concretament a la clàusula 21 entreveure que li podia passar tant un fill com una filla :

[ ... ] Perquè com a tal tutora del fill o filla seu i meu que em succeís tingui tot el govern i regiment de tots els meus regnes en pau i en guerra fins que el fill o filla que em succeís tingui catorze anys complerts per poder governar [ ...]

Mentre Felip IV era a Madrid retenint la seva filla davant un possible agreujament del problema successori, a Viena l'emperador Leopold I amb urgència clamava per el casament amb Margarida Teresa.

Emperador Leopold. Colecció privada.

 

Lluís XIV, el seu gran rival, havia aconseguit contraure núpcies amb la primogènita de Felip IV, la qual cosa el convertia en el màxim competidor en la qüestió successòria. Si Leopold es cassava finalment el matrimoni amb la infanta l’ajudaria a revifar les relacions entre les dues branques de la Casa d' Àustria que estaven patint un lleuger refredament iniciat ja a mitjan segle XVII.

 

Lluís XIV 1701

 

Testament de Carles II

Carles acabà heretant la Monarquia, anys també difícils són els que visqué el rei, intrigues palatines sobre la seva successió foren presents sempre, però especialment els últims anys del seu govern. Carles II, com va fer el seu pare i els seus avantpassats, hauria de redactar un testament en favor dels Àustria al trobar-se sense un hereu directe. Però Carles II trencà el pacte de fidelitat establert amb la branca alemanya.

Així el dia 1 de novembre del 1700 al morir el rei Carles II de Castella sense hereu, l'Arxiduc Carles

( fill de Leopold ) era el candidat a la corona hispànica en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg.

En el testament de Carles II però, aparegué el nom de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.

Es podria haver falsificat?

Durant molts anys hi ha hagut la ombra de la falsificació en el testament de Carles. Alguns experts aseguren que la signatura del testament de Carles II té un traç àgil, segur, decidit, rar per a un malalt crònic i moribund, i molt allunyat de les altres firmes del monarca de 1677, 1679, 1687, 1689 i 1700, que són insegures, irregulars, de vegades vacil·lants.