1 oct. 2013

Les esposes de Carles II

Les esposes de Carles II


Carles es va casar dues vegades, la seva primera esposa era la neboda de Lluís XIV,
Maria Lluïsa d’Orleans.
 
Maria Lluïsa d'Orleans. Juan Carreño de Miranda. Col·lecció Miguel Granados.


La jove princesa era de l’important família Casa Borbó-Orleans.  Havia nascut el a París el 27 de març de 1662. El seu pare era Felip I, germà petit de Lluís XIV, era una noia molt feliç a la Cort francesa i tenia una bona educació. Contemporanis seus la descriuen de la següent manera: “va heretar Maria Lluïsa de la seva mare, Enriqueta d'Anglaterra, no només la seva ben proporcionada alçada, elegància natural de port i bellesa de faccions, sinó el seu encant, paraula trivialitzada per l'abús, però que referida a una dama de la Cort dels Lluïsos XIV , XV o XVI conserva significat concret, renom universal i qualitat superlativa”.

El matrimoni concertat entre Maria Lluïsa i Carles II arribaria el 1679 era la conseqüència d’un Pacte de Pau entre França i Espanya. Quan a Carles li van mostrar el retrat de la seva futura esposa va caure enamorat d’ella a l’instant. Pels passadissos del Palau Reial se’l veia prement amb força el quadre contra el seu pit i cridant alegrement: “la meva reina!, la meva reina!, la meva reina!”. S’ha de dir que no li va succeir el mateix a Maria Lluïsa. El matrimoni va tenir lloc l’11 de novembre del 1679 a Quintanapalla, Burgos, ella tenia només 16 anys i Carles 17.

Carles va fer tot el possible perquè Maria Lluïsa fos feliç, ella tenia tot allò que podia necessitar. Tenia un estil de vida ple de luxes: muntava a cavall quan volia, no estava sotmesa als rígids cànons de la Cort, els seus menjars eren francesos i mai s’interessà per la política. Amb el pas dels anys, ella va agafar molta estima al seu marit. Procuraven fer moltes activitats junts, i cada vegada estaven més units, sobretot quan va aparèixer el problema de l’hereu.

Expliquen d’ella que el fet de no donar tenir fills van provocar-li anys de matrimoni sota una amargor constant. Estava pressionada pel descontentament de la cort i el retard a l’arribada d’hereus. La pobre dona era la estèril del matrimoni, per això metges, nigromants, astròlegs la van sotmetre a diversos mètodes com beuratges per quedar-se embarassada. Finalment el 12 de febrer 1689 morí, les informacions oficials diuen que d’apendicitis i altres consideren que d’indigestió. Carles II va empitjorar molt després de la seva mort i mai l’oblidaria.

Marianna Neuburg

 



Marianna de Neuburg. Robert Gabriel Gence, 1715.Musée Basque (Bayonne)


Ràpidament el govern va preparar un segon matrimoni al pobre Carles, i així va ser el 14 de maig de 1690, quan Carles encara no havia acabat el dol de la seva primera esposa, eren qüestions d’Estat les que perillaven. Marianna Neuburg havia nascut a Dusseldorf el 28 d’octubre de 1667. Els ministres castellans veien amb bons ulls una aliança matrimonial amb ella degut a l’alta fertilitat de la seva família, la mare de Marianna havia tingut 23 fills. Hi havia un altre fet que convertia a Marianna en la perfecta reina d’Espanya i és que la seva germana estava casada amb l’emperador Leopold I. Carles II era de la família dels Habsburg que tenia una línia genealògica en la casa dels Àustria, Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquests vincles familiars es reforçarien de nou. Aquests motius van fer que finalment ella fos l’escollida.

Carles i ella es van trobar a la primavera de 1690 i al Palau Reial de Valladolid es casaren.

Marianna no s’assemblava a l’anterior esposa de Carles, ni ell se l’estimava tan. Era molt ambiciosa i odiada a la Cort, alguns la deien : “alemanya, pèl-roja i antipàtica “.  La debilitat  en la política del seu marit l’havien dut a prendre algunes decisions en el govern, i es deia que era ella la reina que governava Espanya i no el seu marit. Pels problemes econòmics que visqueren aquells anys va robar joies de la cort i aquestes van ser enviades a la seva família.  

Es comentava a la Cort que va fingir més de dotze vegades un embaràs i per Madrid era conegut el següent acudit: “Tres vírgenes hay en Madrid: la Almudena, la de Atocha y la reina Nuestra Senyora”. I és que aquells anys i els consecutius corria per la Cort, gairebé a viva veu, que Carles era l’estèril i ella mai podria quedar-se embarassada.. El rei s’havia convertit en una comèdia constant i fins i tot Marianna havia pogut explicar que el seu marit era pèssim al llit i  patia d’ejaculació precoç .

Però la comèdia va créixer encara més quan el seu marit fou objecte de constants pràctiques alternatives, exorcismes i situacions macabres. Ella preocupada pels dimonis que es deien que envoltaves a Carles va aturar totes aquelles pràctiques i amb la Inquisició va iniciar processos judicials contra aquells que havien empitjorat la salut del seu marit.

Els últims anys amb Carles, Marianna va començar a posicionar-se a favor de la seva família austríaca. El seu marit agonitzava al llit mentre ella i la baronessa de Berleps conspiraven per una successió en favor del seu nebot l’arxiduc Carles. No oblidem que aquest jove era el fill petit de la seva germana gran, si ell es convertia en futur Monarca la seva vida no perillava. Però l’hereu finalment no fou ell, sinó aquella branca francesa que s’havia lligat als Habsurg amb aliances matrimonials.

En el testament de Carles II, Marianna havia de rebre una bona pensió, concretament cent mil doblers a l’any i la propietat de les terres on fixés la seva residència per la resta de la seva vida. Res va ser com Carles havia deixat en testament, el seu successor francès, el nou Felip V va obligar Marianna a marxar de Madrid. Visqué a Toledo sota un control constant, les seves cartes privades eren obertes i s’escrivien coses en elles que ella no havia escrit. Es va veure completament abandonada, amb una tercera part de la seva pensió, sense criats i de vegades sense menjar. Aquestes primers anys tan durs de Marianna van canviar, només temporalment el 1706. En plena Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica, el seu nebot l’arxiduc Carles, ara convertit en Carles III pretendent al tron, entra a Toledo i ella visqué aquest fet amb gran alegria. Però serà efímer, perquè Felip V tornarà a controlar Toledo i la desterrarà a França. Retorna ja molt gran després del matrimoni de la seva neboda amb Felip V, viurà a Guadalajara fins a la seva mort e 16 de juliol de 1740.

Dues reines molt poderoses que tot podia haver estat al seu abast però el destí va voler condemnar-les a un tràgic i trist final.

No hay comentarios: