Les germanes de Carles II. Maria Teresa d'Àustria

Diego Velázquez

És per a alguns un dels millors pintors espanyols i les seves obres tenen un gran valor artístic i pictòric. Encara en el present continua sent considerat algú molt influent en els estils i tècniques contemporànies. 
Va viure el famós segle d’Or espanyol i la seva obra com a pintor de la cort destaca per representar als membres de la monarquia hispànica amb un gran realisme i naturalisme. Les seves pincellades personals i la llum a les seves obres el convertiren en el creador d’un estil posteriorment imitat per altres artistes. Eduard Monet digué d’ell: “el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit”. 
Part de la seva vida la va dedicar, com hem comentat, abans a representar al rei i reina. Famosos són també els retrats dels infants i infantes, fets com a propoganda de futures aliances matrimonials a Europa formant part de la seva extensa producció.

Aquells anys en el que Velázquez treballava a la Cort, el rei Felip IV vivia problemes de guerres i pactes ell capturava aquells instants com ara els fotògrafs farien amb la seva càmara.

El segle XVII va ser força convuls i marcat per la constant preocupació a la successió del tron hispànic. Cada nou fill de Felip IV es convertia en el futur monarca, sobretot els barons, ells eren els grans pretendents. Però molts d’ells premorien sense arribar a l’edat adulta així les infantes esdevenien en hereves primeres a la monarquia. Quan Carles II es trobava tan malament en el seu llit agonitzant, el testament era decisiu, les lleis castellanes havien de donar el tron hispànic als descendents que havien tingut les infantes, filles de Felip IV i alhora germanes de Carles.

Maria Teresa d’Àustria

Retrat de la infanta Maria Teresa d’Àustria

1651-1654

Diego de Velázquez

Metropolitan Museum of Art, Nova York 

Velázquez va representar a la jove Maria Teresa amb un pentinat diferent al que els Àustria acostumaven a portar. Els seus cabells mostren uns rínxols farcits per a donar més volum (segurament una perruca). Aquests estan decorats amb llaços en forma de grans papallones, les més detallades es troben al voltant del rostre i la resta tenen una pincellada més difosa i menys realista. La seva mirada és tímida, i tot i la seva juventud, va maquillada a l’estil dels Àustries: rostres molt pàlids i galtes rosades. La gamma de grisos i vermells emprats per l'artista és totalment harmònica, contrastant amb la foscor del fons. La pinzellada és bastant solta, obtinguda a base de petits tocs de color. Pel que fa a la llum, resulta significativa la claror que aplica Velázquez, creant lleugeríssimes zones d'ombra.

Retrat de l’Infanta Isabel

1652

Diego de Velázquez

Kunsthisorisches Museum, Vienna

Durant aquesta època es van fer diversos retrats de la infanta amb el propòsit de enviar-los a les corts de Viena, París i Brussel·les amb la finalitat de buscar un marit per a aquesta.

Aquest cop Velázquez representa a la infanta amb un estil més propi dels Àustria, com els llaços vermells als canells i la perruca . La seva postura típica dels retrats de les dones de la cort, la mà dreta recolçada, i l’esquerra amb deixadesa sosté un elegant i enorme mocador de moda a la cort. Les joies d'or i els brodats clars del vestit contrasten amb la foscor de la sala, segurament embocallda de velluts i tapisseries.

L’any 1656 Maria Teresa va jurar com a Princesa d’Astúries i es va convertir en la successora del seu pare Felip IV. Dos anys més tard va nèixer el seu germanastre Felip el Pròsper i ella perdé la titularitat a la regència. En aquell moment s’obriren negociacions matrimonials. Un any abans, el 1656 s’havia proposat a Maria el matromoni amb el rei LLuis XIV, aquesta unió  no es va fer pel perill d’una aliança entre Espanya i França. Però finalment amb el Tractat dels Pirineus el rei Felip IV i Lluis XIV posen fi a una gran guerra.

Entrevue de Louis XIV de France et de Philippe IV d'Espagne dans l'Île des Faisans en 1659

Segle XVII

Laumosnier

A l’illot dels Faisans l’any 1659, després de 10 anys, els ambaixadors es veien les cares, França i Espanya havien estat grans enemics a Europa. Després de tantes batalles i tants soldats sense vida, Felip IV i Lluís XIII segellaven la pau. Van pensar que el lloc més propici havia d’estar  entre les dues nacions, un espai neutral que fins a aquest mateix moment pertanyia a l'Imperi espanyol.

Aquell dia la princesa Maria Teresa també assistia a la trobada, ella acompanyà al seu pare per a ser presentada com a futura esposa del Delfí Lluís, fill del rei Lluís XIII.

El casament per poders es va dur a terme entre les dues ambaixades en un sòl que fos tan francès com espanyol; el millor sens dubte era aquest illot flotant enmig del Bidasoa al que va acudir el més genial
dels pintors que evoquen els temps: Diego Velázquez.

 

Diego Velázquez

1640

Autoretrato

Al servei de la corona espanyola, el millor pintor d'entre els nostres paisans, es va encarregar de la decoració de l'escenari, digne per a la filla del monarca espanyol i de l'hereu de França. Teles, domassos, garlandes, tendes de campanya (…) tot brollava de la imaginació de Velázquez, que va penjar de les parets tapissos els mesos de l'any. Serà ell qui  va decorar els draps d'or que penjaven a les cantonades del sostre. Durant aquella cerimònia es va menjar i bé. Els vins del nord d'Espanya van competir amb els de Borgonya i va haver un conflicte a punt d'esclatar la pau quan els cuiners d'un i altre costat decidir que el seu carns estaven millor cuinades. Els francesos i els espanyols es van esforçar molt a l'hora de cuinar els faisans. Signada la pau, l'Illa, inevitablement, quedaria batejada per al futur com "dels Faisans".

El matrimoni

Matrimoni de Lluís XIV i Maria Teresa

1660

Laumosnier

Per fi, el 15 abril 1660 va partir la infanta cap a la frontera , acompanyada d'un gran seguici en el qual estava com aposentador el pintor real Diego Velázquez, que l'havia retratat poc abans i va emmalaltir de mort en el viatge.

A Sant Sebastià va jurar el 2 de juny la seva renúncia, i l'endemà es va celebrar el casament per poders, el dia 6 va ser lliurada la infanta a l'illa dels Faisans. La infanta es va trobar amb el seu marit el dia 9 a Sant Joan de Llum ( als Pirineus atlàntics francesos ). Allà es va verificar l'enllaç: Maria Teresa tenia gairebé 22 anys, els mateixos que Lluís XIV. Després la parella es va dirigir a París, on va entrar el següent mes de setembre. No obstant, la quantiosa dot no va poder ser pagada i el monarca francès va exigir a canvi alguns dels dominis espanyols situats a l'est de França, però Felip IV es va negar. A l'octubre de 1662 es van trencar les negociacions, arribant Lluís XIV a ajudar els rebels portuguesos . La situació derivaria en guerra oberta després de morir el rei espanyol a 1665, el testament va apartar definitivament de la successió a Maria Teresa. Els seus successors no podien accedir al tron, però  la seva germana Margarida sí així com els seus fills. El futur monarca havia de ser el rei Carles II, nascut a 1661, morís prematurament o sense descendència. Si ell moria havien de ser els successors dels Àustria alemanys.

Com era Maria Teresa?

 

Maria Teresa i el seu fill Lluís el delfí

1663-1666

Descrita com tímida i discreta, la Reina acompanya al Rei en tots els seus desplaçaments oficials. Tímida, pacient, innocent, dolça i molt devota, es manté al marge del món de la Cort, va tenir dificultats per a parlar el francès. En la cort francesa s'envolta sobretot d'acompanyants espanyoles. El 1666, la mort d'Ana d'Àustria ( mare de LLuís XIV i alhora la seva tieta ) la priva d'un valuós suport. Va se una gran admiradora del seu espòs, patí les infidelitats del gran de França. La Reina Maria Teresa va portar una vida d'aïllament i de tristesa durant tot el seu regnat. La trobarem en el poder només de forma temporal l’any 1672, durant la campanya del rei contra Holanda. Tampoc la seva vida familiar va ser feliç a causa de les primerenques infidelitats de Lluís XIV, tot just un any després del casament, amb Lluïsa de la Vallière i després amb Francisca de Rochechouart, duquessa de Montespan. Maria Teresa, estimava molt al seu marit, ho suportà resignadament sense retreure-li a Lluís XIV . Durant la seva vida a França es va  dedicar a les pràctiques piadoses i diversions senzilles .

Va donar sis fills al rei, dels quals només Lluís, l'anomenat "Gran Delfí", la va sobreviure. Maria Teresa d'Àustria concedeix importància al seu paper de mare i brinda el seu suport a Bossuet, encarregat de la instrucció del Delfí, com demostra la seva correspondència: " Senyor , no permeti gens en la conducta del meu fill que pugui danyar la santedat de la religió que professa , i la majestat del tron ​​a què està destinat ". Encara nomenada regent per Lluís XIV el 1672, durant la Guerra d'Holanda , la seva naturalesa l'allunya de qualsevol ambició política .

El 1667, participa, en particular, en el viatge als Països Baixos espanyols. Però en 1683, el seu periple per Borgonya i Alsàcia la deixa esgotada. Al seu retorn a Versailles, cau malalta i mor violentament d'un abscés. Comptava amb 44 anys d'edat. El Rei pronuncia llavors aquesta frase cruel que demostra el poc interès que sentia per la seva dona : "Aquest és el primer disgust que m'ha donat" .

Anys més tard el seu nét, Felip de França, duc d'Anjou, fill menor del Gran Delfí, seria proclamat Rei d'Espanya amb el nom de Felip V com a successor de Carles II, germanastre menor de Maria Teresa. Però els testaments dels Àustria no podien donar el tron als Borbons, què succeí? per quina raó fou Felip V el futur rei?