L’era dels canvis

Així començaren els primers moments de l’ocupació borbònica a la ciutat de Barcelona. Aquelles vil·les i ciutats catalanes que ja feien més de 13 mesos que havien estat integrades a Castella coneixien què succeiria ara a la Catalunya Central. Les paraules de serenitat de Berwick durant la Capitulació ( recordem que ell no la signarà ) per a Barcelona i la signatura de Montemar a Cardona, ara, els dies successòries eren ganivetades cruentes. El nou govern de Felip V marcaria la manera de fer del nou rei i s’imposarien noves lleis que serien el resultat de la seva política, més absolutista i centralista. Aquells que haguessin estat importants caps de l’exèrcit durant la Guerra de Successió i també durant la  resistència a ultrança haurien de patir greus conseqüències. En les llistes dels caps militars de la defensa de Barcelona tindríem a: Antoni de Villaroel, Joan Batista Basset, Francesc Sans Miquel, Sebastià Dalmau, Pau de Thoar, entre d’altres.  Aquests havien de rebre un avís per presentar-se a l’antiga residència de Sebastià de Dalmau, on ara residia el marquès de Lede imposat per Berwick. La trobada tenia intencions de ser pacífica, una conversa cordial on Berwick pretenia oferir a aquells oficials que ho sol·licitessin passaports d’emigració. Però tot fou una trampa, a mesura que aquests acudien eren tancats a una habitació i en diferents remeses conduits amb vaixells francesos a presons. Només aquells que mai arribaren a presentar-se aconseguiren fugir i posar-se al servei de l’emperador amb la seva lluita contra els turcs. Altres com Villaroel no es presentaran perquè estaven ferits, i aquells com ell, sí patiren cruelment. Un altre exemple fou el general Moragues és executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gàbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys.

Comencen els anys marcats per les persecucions a aquells que encara feien les últimes austriacistes, en motiu d’això es crearan les Esquadres de Catalunya.

Mosso de les Esquadres de Valls. Dibuix de Fèlix Xunclà. 

Basat en "Uniformes Militares Españoles. El Ejército y la Armada en 1808", de José Maria Bueno, Málaga, 198

Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña, 16 de gener de 1716, Felip V

“Por decreto de 9 de octubre próximo fui servido decir que, habiendo con mi asistencia divina y justicia de mi causa pacificado enteramente mis Armas el Principado de Cataluña, tocaba a mi soberanía establecer gobierno en él, y dar providencias para que sus moradores vivan en paz, quietud y abundancia, para cuyo fin, habiendo procedido madura deliberación y consulta de Ministros de mi mayor confianza.”

Ara els canvis eren una realitat, amb aquest document, Felip V, va encarregar-se que arribés tan a homes il·lustres com a ciutadans a peu de tot el Principat. Es feia oficial el que molts ja sabien: l’era dels Borbons havia arribat.

Què succeiria amb el govern? 

Les Corts i la Generalitat ja havien estat clausurades el 16 de setembre del 1714, i aquells fidels a Felip havien ocupats el seu lloc en el govern. Esdevenien els administradors, ministres i eren els que formaven l’Audiència, la qual era regida pel Capità General de Catalunya. Les institucions municipals foren abolides; el govern local era l’encarregat amb alcaldes i regidors, nomenats pel rei o pel capità general:

“He resuelto que en el referido Principado se forme una Audiencia en la qual presida el Capitán General o Comandante General de mis armas, de manera que los despachos, después de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre. “

Les residències dels prohoms de l’antic govern seran ara les del nou govern, tal i com ho marca el Decret: 

“La Audiencia se ha de juntar en las casas que antes estaban destinadas para la Diputación”

Uniformitat de tot el territori, les antigues Corones passen a ser un estat propi i totes les noves províncies han de tenir els mateixos drets dictats des de Madrid, la capital del Nou Estat:

“Han de cesar las prohibiciones de extranjería porque mi real intención es que en mis Reynos las dignidades y honores se confieran recíprocamente a mis vasallos por el mérito y no por el nacimiento en una provincia u otra.”

Que succeiria amb les Constitucions Catalanes?

Cal destacar que aquest seria l’element que Felip V preservaria a Catalunya la seva tradició jurídica catalana, és a dir,  el dret civil i familiar i el dret consuetudinari.

“En todo lo demás que no está prevenido en los capítulos antecedentes de este Decreto, mando se observen las Constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose que son de nuevo establecidas por este Decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mantenido en él.”

Què succeiria amb la cultura catalana?

La culminació de la repressió cultural va ser la creació de la Universitat de Cervera el 1717. Amb aquesta universitat es substituïen les cinc universitats que existien abans de la Guerra de Successió (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic), aquestes havien estat considerades focus de resistència antiborbònica. La de Cervera esdevenia, per tant, l’única institució universitària de tot el Principat. Aquesta vila va ser escollida per a recompensar la fidelitat filipista durant el conflicte i amb l’objectiu d’allunyar els centres intel·lectuals de la ciutat de Barcelona.

Què succeiria amb el català?

Aquest poc a poc començaria desaparèixer de l’esfera pública. Felip V només marcava en el Decret de Nova Planta que el castellà fos la llengua principal de la Reial Audiència. Anys més tard Carles III amb el Decret de la Reial Audiència de Aranjuez  l’any 1768 imposava el castellà com a llengua de l’educació. L’any 1772 amb l’abolició dels gremis exigí que les cases de comerç duguessin els comptes i els llibres en castellà. Així a finals del XVIII ja s’havia aconseguit que tots els documents oficials fossin escrits en llengua castellana i aquesta fos també la s’havia d’utilitzar al dia a dia. 

“...para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua Castella…”

Control i presència militar constant

Arreu de Catalunya es van construir fortins militars que servirien per a controlar les ciutat i vil·les. Aquestes ara sotmeses a un nou control eren assetjades de forma permanent ja que s’entenien, i així es tractaven com a “ llocs conquerits”. Cardona, Castelló d’Empúries, la Seu Vella de Lleida o la cruel destrucció d’una part del barri de la Ribera, per a deixar una gran esplanada on construir aquest nou fortí.  El número de militars va créixer els anys consecutius i només per a controlar si no per exaltar la figura i el poder de Felip V contra aquells espais de revolta.

Ciutadella de Barcelona 

 Fortificació de la Seu Vella de Lleida