22 jun. 2014

Guerra de Successió 

Provinents del Pla d’Urgell, els germans Antoni i Manuel Desvalls es convertiran en dos importants militars durant la Guerra de Successió, i molt compromesos amb la causa austriacista.  La seva família ostentava el Marquesat de Poal, i el gran dels germans, l’Antoni serà qui heretà el títol.

Marquès del Poal (signatura)
Quan començà la guerra de Successió tot dos es posaran a favor de l'arxiduc Carles. Ajudaren a posar l'Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l'obediència austriacista el 1705. Gràcies a la seva fidelitat obtingueren títols nobiliaris. També es van encarregà de la defensa de Barcelona i dirigirien les campanyes sobre Castella i Aragó de 1707 i 1710. Sense oblidar la seva participació en la defensa de Cardona el 1711.
Quan es va signar la pau internacional amb el Tractat d’Utrecht es quedaran a Catalunya i participaran de la declaració de la guerra a ultrança.


Catalunya assetjada

En els moments posteriors a una declaració de resistència dels catalans a Felip V els germans seran alguns dels encarregats de la lluita a l'interior del país. Així l’estiu de 1713, esperant ajudes exteriors el Principat de Catalunya, es mobilitzà en la creació de batallons entre els que trobem experts militars i civils com els miquelets, els fusellers de muntanya i la coronela. Els germans Desvalls seran alguns dels encarregats de la defensa, organitzaran un aixecament a l'interior per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius.

Ja el mes de gener del 1714 Antoni Desvalls fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana. Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, la qual es desenvolupà sobretot a la Catalunya central.  Quan Barcelona va caure, es va refugiar al castell i vila de Cardona, on el seu germà Manuel era governador.

L’exili

Acabada la guerra, la família Desvalls es va exiliar a Viena per continuar al servei de l’emperador Carles VI. Antoni un cop acabada la guerra preferí l'exili, i s'embarcà cap a Mallorca i Nàpols, i després a Viena. Continuà com a comandant militar a Àustria i el 1716 va combatre els turcs a Hongria, comandant una divisió imperial. El seu fill Manuel Desvalls i d'Alegre fou preceptor del futur emperador Josep II, i el seu nét Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, un il·lustre científic.
Antoni Desvalls i de Vergós morí a Viena el 7 de juliol del 1724, als 58 anys d’edat, i fou enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Viena.

El seu germà Manuel, amb cent anys d’edat, va morir el 1774 a la mateixa ciutat.
Retrat de Manuel Desvalls


Ruta 1714 El Poal
Amb aquesta Ruta podreu conèixer més sobre els orígens de la família, així com les seves antigues propietats. Amb el final de la Guerra els seus béns van ser confiscats, així com els privilegis nobiliaris de la família per l’administració borbònica. L’any 1715 Antoni Desvalls figurava com a exiliat de segona classe a l’Imperi.

Casa Senyorial de la familia Desvalls

Avui en dia encara resta en peus el Casal senyorial dels Desvalls amb les façanes de pedra i coberta a dues aigües. Amb una planta baixa i dos pisos més. La façana exterior presenta una senzilla decoració de balconades i finestres escapçades al pis superior. Cal destacar les gàrgoles amb cares esculpides. La casa, propietat dels Desvall, marquesos del Poal, ens presenta l'escut, molt malmès, a la façana.