Diari de guerra,

Els atacs han acabat. La freda tardor d’aquest any 1711 ha estat molt dura a Cardona. El nostre castell ja ha deixat de ser el centre dels atacs d’aquesta terrible guerra internacional. Ara el soroll dels canons és substituït per la calma. Però encara el vent fred,  i carregat d’una forta olor a pólvora, ens fa reviure les lluites que aquí hem patit. Els soldats del general comte Muret ja marxen, però la nostra lluita continua, som conscients que el nostre castell s’ha convertit en un important baluard de les tropes austriacistes.

Tancats a la nostra fortalesa hem resistit un terrible setge desigual, hem lluitat contra el nombrós enemic de 10.000 soldats borbònics, dirigits pel general comte de Muret. Tots ells sempre sota les ordres de Vendôme, generalíssim de l’exèrcit borbònic. Érem conscients de la nostra minoria davant de l’enemic, ja que entre les nostres files érem només 1.868 i de diferents nacionalitats.

Retrat Duc de Vendôme 1706

Diuen que morí a Vinaròs i segons diuen d’un empatx de marisc

El nostre governador, Manuel Desvall i Vergós, ens va esperonar en tot moment a la resistència.  La nostra situació era realment dolenta. Els borbònics havien entrat a la vila el 17 de novembre i allà es van apropiar dels queviures que hi van trobar. Un cop van controlar també les viles dels nostres voltants van arribar als peus del castell de Cardona.

L'accés per terra els ha estat complicat, les dues primeres setmanes sense èxit en els bombardeigs, els borbònics intentaren accedir al castell excavant túnels. Tots els intents són fallits, i això els provoca nombroses baixes, entre morts, ferits i presoners.

Gravat de Cardona durant el setge de 1711

Darrera dels nostres murs de defensa veiem com durant el setge, les forces borbòniques van viure una experiència agredolça. La seva victòria en els primers moments, amb una ràpida incursió a la vila, es convertí en una terrible frustració al veure que no podien conquerir el castell. Les seves forces s'esgotaren, el menjar i la munició escasseja en tots dos bàndols. El comte d’Eck, home de confiança del mariscal Guido von Starhemberg, arribarà en forma d'un gran contingent austriacista.

Així serà com sota la pluja de les bombes, els durs dies de setge estaven a punt de veure la seva fi. Gràcies a les tropes austriacistes del general Guido von Starhemberg i Rafael Nebot, el 18 de desembre entraren i trencaren  el setge que teníem a sobre. Des d’aquell moment, el coronel Desvalls al capdavant, va fer que el baluard resistís  l’ofensiva borbònica fins al final. Ens havien informat que es desplaçarien cap a l’interior de Catalunya per atacar les guarnicions borbòniques i tot  destacament que es mogués per l’interior.

I ara després de 34 dies de setge i bombardeigs, el castell de Cardona ha quedat molt malmès per l’impacte de tantes bombes. Moltes de les edificacions han quedat ensorrades, sense teulades, cal que intervinguem ràpidament. Ara només ens queda refer-nos, aixecar-nos de nou, la calma sembla efímera, haurem de continuar la lluita quan aquesta arribi de nou. 

Guerra de Successió 

Provinents del Pla d’Urgell, els germans Antoni i Manuel Desvalls es convertiran en dos importants militars durant la Guerra de Successió, i molt compromesos amb la causa austriacista.  La seva família ostentava el Marquesat de Poal, i el gran dels germans, l’Antoni serà qui heretà el títol.

Marquès del Poal (signatura)

Quan començà la guerra de Successió tot dos es posaran a favor de l'arxiduc Carles. Ajudaren a posar l'Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l'obediència austriacista el 1705. Gràcies a la seva fidelitat obtingueren títols nobiliaris. També es van encarregà de la defensa de Barcelona i dirigirien les campanyes sobre Castella i Aragó de 1707 i 1710. Sense oblidar la seva participació en la defensa de Cardona el 1711.

Quan es va signar la pau internacional amb el Tractat d’Utrecht es quedaran a Catalunya i participaran de la declaració de la guerra a ultrança.

Catalunya assetjada

En els moments posteriors a una declaració de resistència dels catalans a Felip V els germans seran alguns dels encarregats de la lluita a l'interior del país. Així l’estiu de 1713, esperant ajudes exteriors el Principat de Catalunya, es mobilitzà en la creació de batallons entre els que trobem experts militars i civils com els miquelets, els fusellers de muntanya i la coronela. Els germans Desvalls seran alguns dels encarregats de la defensa, organitzaran un aixecament a l'interior per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius.

Ja el mes de gener del 1714 Antoni Desvalls fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana. Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, la qual es desenvolupà sobretot a la Catalunya central.  Quan Barcelona va caure, es va refugiar al castell i vila de Cardona, on el seu germà Manuel era governador.

L’exili

Acabada la guerra, la família Desvalls es va exiliar a Viena per continuar al servei de l’emperador Carles VI. Antoni un cop acabada la guerra preferí l'exili, i s'embarcà cap a Mallorca i Nàpols, i després a Viena. Continuà com a comandant militar a Àustria i el 1716 va combatre els turcs a Hongria, comandant una divisió imperial. El seu fill Manuel Desvalls i d'Alegre fou preceptor del futur emperador Josep II, i el seu nét Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, un il·lustre científic.

Antoni Desvalls i de Vergós morí a Viena el 7 de juliol del 1724, als 58 anys d’edat, i fou enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Viena.

El seu germà Manuel, amb cent anys d’edat, va morir el 1774 a la mateixa ciutat.

Retrat de Manuel Desvalls

Ruta 1714 El Poal

Amb aquesta Ruta podreu conèixer més sobre els orígens de la família, així com les seves antigues propietats. Amb el final de la Guerra els seus béns van ser confiscats, així com els privilegis nobiliaris de la família per l’administració borbònica. L’any 1715 Antoni Desvalls figurava com a exiliat de segona classe a l’Imperi.

Casa Senyorial de la familia Desvalls

Avui en dia encara resta en peus el Casal senyorial dels Desvalls amb les façanes de pedra i coberta a dues aigües. Amb una planta baixa i dos pisos més. La façana exterior presenta una senzilla decoració de balconades i finestres escapçades al pis superior. Cal destacar les gàrgoles amb cares esculpides. La casa, propietat dels Desvall, marquesos del Poal, ens presenta l'escut, molt malmès, a la façana.