Mostrando entradas con la etiqueta instituciones. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta instituciones. Mostrar todas las entradas
23 sept 2010
El Museu Sant Cugat inaugura el programa Patrimoni Viu 2010
Demà divendres 24 de setembre us esperem per inaugurar el Patrimoni Viu 2010. De la mà a la màquina, dedicat a la divulgació històrica del Sant Cugat industrial.
Ho farem amb una conferència a càrrec de l’historiador Domènec Miquel a les 19.30h al Museu-Monestir.
A les 20.30h procedirem a la presentació del Museu del Quotidià i als treballs que l’Escola d’Art i el Taller Triangle han fet per a l’ocasió.
A més, el Cos de Dansa de l’Esbart Sant Cugat ens oferirà una peça inèdita en al•lusió al treball tèxtil, tot gaudint d’una copa de cava al claustre.
Inaugurarem així un cap de setmana ple d’activitats, gratuïtes i per a tots els públics. Trobareu més informació al fulletó adjunt i a la pàgina web del Museu de Sant Cugat: www.museu.santcugat.cat
No hi falteu ! El Patrimoni Viu el fem tots i totes.
Ho farem amb una conferència a càrrec de l’historiador Domènec Miquel a les 19.30h al Museu-Monestir.
A les 20.30h procedirem a la presentació del Museu del Quotidià i als treballs que l’Escola d’Art i el Taller Triangle han fet per a l’ocasió.
A més, el Cos de Dansa de l’Esbart Sant Cugat ens oferirà una peça inèdita en al•lusió al treball tèxtil, tot gaudint d’una copa de cava al claustre.
Inaugurarem així un cap de setmana ple d’activitats, gratuïtes i per a tots els públics. Trobareu més informació al fulletó adjunt i a la pàgina web del Museu de Sant Cugat: www.museu.santcugat.cat
No hi falteu ! El Patrimoni Viu el fem tots i totes.
22 sept 2010
L'obra de Joan Miró "Volem l'Estatut" anirà al Museu d'Història de Catalunya
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha cedit l'obra "Volem l'Estatut", de Joan Miró, al Museu d'Història de Catalunya. Es tracta d'un cartell fet per Miró l'any 1977 utilitzant oli i llapis sobre paper i que s'emmarca en la campanya de l'Assemblea de Catalunya per reivindicar les institucions de govern pròpies.
Segons explica Joan M. Minguet Batllori en el seu llibre Joan Miró: l'artista i el seu entorn cultural, 1918-1983, l’obra Volem l’Estatut és un reflex de la implicació creixent de Joan Miró amb la resistència política i nacional catalana durant la darrera dècada del franquisme, en què va confeccionar un seguit de cartells o de projectes de cartell amb missatge polític i/o ideològic. El cartell amb la frase Volem l’Estatut va ser dissenyat per a la campanya de l’Assemblea de Catalunya per reivindicar les institucions de govern pròpies del país i, tot i que el cartell no va arribar a imprimir-se, “per a l’artista tenia una enorme significació personal i ideològica”.
L’Assemblea de Catalunya, constituïda el 7 de novembre del 1971 com a plataforma de l'antifranquisme, va protagonitzar mobilitzacions populars fins als primers anys de la transició democràtica. El seu programa s’estructurava entorn de quatre reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut del 1932, com a via cap a l'autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l'estat. L'Assemblea integrà gradualment al seu si gairebé tots els partits polítics, des del centre fins a l'extrema esquerra, sindicats, assemblees territorials de comarques i barris, col·legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos i nuclis d'independents; incorporà amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals. Al novembre del 1977 l’Assemblea de Catalunya transmeté la seva representativitat a l' Assemblea de Parlamentaris i es dissolgué.
L'obra s'exhibirà a l'espai dedicat a l'oposició antifranquista i la transició de l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya.
Segons explica Joan M. Minguet Batllori en el seu llibre Joan Miró: l'artista i el seu entorn cultural, 1918-1983, l’obra Volem l’Estatut és un reflex de la implicació creixent de Joan Miró amb la resistència política i nacional catalana durant la darrera dècada del franquisme, en què va confeccionar un seguit de cartells o de projectes de cartell amb missatge polític i/o ideològic. El cartell amb la frase Volem l’Estatut va ser dissenyat per a la campanya de l’Assemblea de Catalunya per reivindicar les institucions de govern pròpies del país i, tot i que el cartell no va arribar a imprimir-se, “per a l’artista tenia una enorme significació personal i ideològica”.
L’Assemblea de Catalunya, constituïda el 7 de novembre del 1971 com a plataforma de l'antifranquisme, va protagonitzar mobilitzacions populars fins als primers anys de la transició democràtica. El seu programa s’estructurava entorn de quatre reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut del 1932, com a via cap a l'autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l'estat. L'Assemblea integrà gradualment al seu si gairebé tots els partits polítics, des del centre fins a l'extrema esquerra, sindicats, assemblees territorials de comarques i barris, col·legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos i nuclis d'independents; incorporà amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals. Al novembre del 1977 l’Assemblea de Catalunya transmeté la seva representativitat a l' Assemblea de Parlamentaris i es dissolgué.
L'obra s'exhibirà a l'espai dedicat a l'oposició antifranquista i la transició de l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya.
3 jun 2010
L'ou com balla
La festa se celebra a la ciutat a partir d'avui dijous, 3 de juny, i fins diumenge, 6 de juny. Com és tradicional, diverses fonts de la ciutat faran ballar l'ou, hi haurà portes obertes a l'Ajuntament i diumenge tindrà lloc la processó del Corpus.
Barcelona recupera, aquests dies, dues de les celebracions més antigues i populars de la ciutat per fer participar tots els barcelonins i les barcelonines en les celebracions de Corpus.
Les fonts de claustres, patis i jardins d'edificis públics o privats obren les portes per fer ballar l'ou, una de les tradicions més singulars de la ciutat que se celebra des de l'any 1637.
Es tracta d'un costum singular que consisteix a fer ballar un ou en un brollador ben engalanat de flors. Amb motiu d'aquesta festivitat, diversos espais de la ciutat obriran les portes del 3 al 6 de juny de 10.00 a 20.00 hores.
Podreu fer ballar l'ou a les fonts de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, l'Arxiu de la Corona d'Aragó - Palau del Lloctinent, el Museu Frederic Marès, l'Arxiu Històric de la ciutat - Casa de l'Ardiaca, el Claustre de la Catedral, l'Ateneu Barcelonès, el claustre de l'església de Santa Anna, el de la Basília de la Puríssima Concepció i el col·legi Escolàpies Llúria i Monestir de Pedralbes.
Aquesta és una tradició que no s'ha interromput mai a Barcelona i pot tenir diverses interpretacions. D'una banda, la ballada de l'ou pot ser una exaltació de l'Eucaristia per damunt del calze, però pot representar també l'esclat de la fecunditat en plena primavera.
Processó de Corpus
A part d'aquesta activitat, les celebracions de Corpus porten també la tradicional processó del 6 de juny, que, des del seu primer any de vida, el 1320, ha estat l'origen de moltes danses populars que encara avui es ballen.
Durant la tarda se celebrarà la missa de Corpus Christi (18.30 hores) i un cop acabada (19.15 hores) es donarà el tret de sortida al seguici popular i al ball de gegants. Aquest seguici estarà format pels gegants i l'Àliga, els cavallers cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou i altres animals, a més de grups de música popular.
Per últim, la processó de Corpus (19.45 hores) posarà el punt i final a aquests dies de celebracions amb un recorregut que sortirà de l'avinguda de la Catedral i passarà per la plaça Nova, el carrer dels Arcs, el Portal de l'Àngel, el carrer Comtal, la Via Laietana, el carrer de Joaquim Pou, i tornarà on havia sortit.
A més, durant aquests dies l'Ajuntament oferirà una exposició del seguici popular de Barcelona amb els gegants i el bestiari i hi haurà una jornada de portes obertes el 3 de juny. També aquest dia, hi haurà portes obertes al Palau Centelles, Palau de Capitania, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), Arxiu de la Corona d'Aragó - Palau del Lloctinent, Ateneu Barcelonès, la Casa dels Entremesos i el Monestir de Pedralbes.
Barcelona recupera, aquests dies, dues de les celebracions més antigues i populars de la ciutat per fer participar tots els barcelonins i les barcelonines en les celebracions de Corpus.
Les fonts de claustres, patis i jardins d'edificis públics o privats obren les portes per fer ballar l'ou, una de les tradicions més singulars de la ciutat que se celebra des de l'any 1637.
Es tracta d'un costum singular que consisteix a fer ballar un ou en un brollador ben engalanat de flors. Amb motiu d'aquesta festivitat, diversos espais de la ciutat obriran les portes del 3 al 6 de juny de 10.00 a 20.00 hores.
Podreu fer ballar l'ou a les fonts de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, l'Arxiu de la Corona d'Aragó - Palau del Lloctinent, el Museu Frederic Marès, l'Arxiu Històric de la ciutat - Casa de l'Ardiaca, el Claustre de la Catedral, l'Ateneu Barcelonès, el claustre de l'església de Santa Anna, el de la Basília de la Puríssima Concepció i el col·legi Escolàpies Llúria i Monestir de Pedralbes.
Aquesta és una tradició que no s'ha interromput mai a Barcelona i pot tenir diverses interpretacions. D'una banda, la ballada de l'ou pot ser una exaltació de l'Eucaristia per damunt del calze, però pot representar també l'esclat de la fecunditat en plena primavera.
Processó de Corpus
A part d'aquesta activitat, les celebracions de Corpus porten també la tradicional processó del 6 de juny, que, des del seu primer any de vida, el 1320, ha estat l'origen de moltes danses populars que encara avui es ballen.
Durant la tarda se celebrarà la missa de Corpus Christi (18.30 hores) i un cop acabada (19.15 hores) es donarà el tret de sortida al seguici popular i al ball de gegants. Aquest seguici estarà format pels gegants i l'Àliga, els cavallers cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou i altres animals, a més de grups de música popular.
Per últim, la processó de Corpus (19.45 hores) posarà el punt i final a aquests dies de celebracions amb un recorregut que sortirà de l'avinguda de la Catedral i passarà per la plaça Nova, el carrer dels Arcs, el Portal de l'Àngel, el carrer Comtal, la Via Laietana, el carrer de Joaquim Pou, i tornarà on havia sortit.
A més, durant aquests dies l'Ajuntament oferirà una exposició del seguici popular de Barcelona amb els gegants i el bestiari i hi haurà una jornada de portes obertes el 3 de juny. També aquest dia, hi haurà portes obertes al Palau Centelles, Palau de Capitania, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), Arxiu de la Corona d'Aragó - Palau del Lloctinent, Ateneu Barcelonès, la Casa dels Entremesos i el Monestir de Pedralbes.
4 may 2010
Jornada de portes obertes al Liceu amb motiu del Dia Europeu de l'Òpera
El proper diumenge 9 de maig amb motiu del Dia Europeu de l'Òpera, el Gran Teatre del Liceu organitza una jornada de portes obertes, des de les 10h del matí i fins les 18h, ininterrompudament.
Es podran visitar els espais més emblemàtics del Teatre: La Sala, el Saló dels Miralls i el Foyer. Com a novetat, aquest any s'incorpora al recorregut el Cercle del Liceu, un club privat d'amants de l'òpera que obrirà les seves portes a la seva col.lecció de pintures de Ramon Casas i a altres salons amb obres d'art excepcionals.
Durant la jornada s'oferiran al Saló dels Miralls actuacions musicals per part d'estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu i a més es projectaran al Foyer dues òperes enregistrades al Liceu: L'elisir d'amore de G. Donizzeti (amb Rolando Villazón i María Bayo) i Tosca de G. Puccini (Daniela Dessí i Fabio Armiliato).
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona és el teatre en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, especialment com a teatre d'òpera, entre els quals és considerat un dels més importants del món.
Situat a La Rambla, ha estat escenari, des de fa més 150 anys, de les més prestigioses obres, interpretades pels millors cantants del món. Durant dècades, ha estat símbol i lloc de trobada de l'aristocràcia i burgesia catalanes.
Es podran visitar els espais més emblemàtics del Teatre: La Sala, el Saló dels Miralls i el Foyer. Com a novetat, aquest any s'incorpora al recorregut el Cercle del Liceu, un club privat d'amants de l'òpera que obrirà les seves portes a la seva col.lecció de pintures de Ramon Casas i a altres salons amb obres d'art excepcionals.
Durant la jornada s'oferiran al Saló dels Miralls actuacions musicals per part d'estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu i a més es projectaran al Foyer dues òperes enregistrades al Liceu: L'elisir d'amore de G. Donizzeti (amb Rolando Villazón i María Bayo) i Tosca de G. Puccini (Daniela Dessí i Fabio Armiliato).
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona és el teatre en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, especialment com a teatre d'òpera, entre els quals és considerat un dels més importants del món.
Situat a La Rambla, ha estat escenari, des de fa més 150 anys, de les més prestigioses obres, interpretades pels millors cantants del món. Durant dècades, ha estat símbol i lloc de trobada de l'aristocràcia i burgesia catalanes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)