26 ago. 2013

Catalunya 1700


Comencem una mica abans del 1714...

Catalunya i els seus territoris
Catalunya aquells anys formava part de la Corona d’Aragó, un territori compost pel Regne d’Aragó, de València, de Mallorca, de Nàpols, Sicília i Sardenya. Aquesta Corona al mateix temps també en formava part de la Monarquia Hispànica. Aquesta última també pel Regne de Castella i les colònies espanyoles a Amèrica. El Principat de Catalunya tenia dues importants Institucions de Govern, que venien de tradició històrica des de l’edat mitjana: les Corts i la Diputació del General.
Gràcies als fogars de Catalunya, tot i que no hi ha una estadística oficial, ens informen que entre el XVI fins a principis del XVIII Catalunya va créixer. L’historiador Albertí diu que les xifres més realistes situarien Catalunya entre els 450.000-475.000 habitants, això no succeïa des del segle XIV, quan epidèmies com la pesta negra, revoltes i guerres havien disminuint la població .

Impuls econòmic a les ciutats i al camp
Es possible que la feblesa de l’esglèsia i l’aristocràcia a les ciutats fes créixer els burgesos. Aquests semblaven despertar a un impuls econòmic a finals del segle. A les professions liberals es barrejaven amb efectes estimulants. El menestral era la gran força que empenyia el quadre social econòmic català. Els artesans i els obrers ascendien cada cop més en la vida de les ciutats.
Paral·lelament a la vida de les ciutats i durant els últims anys del segle XVII a Catalunya s’estava produint una especialització agrícola amb la millora de les eines i conquestes de noves terres . Moltes famílies camperoles deixen l’autoconsum i s’especialitzin en un sol producte, sobretot en la vinya, amb la qual produirien vi i aiguardents de molt bona qualitat. Altres que es convertiran en clau per a una revolució agrària seran: l’olivera per a usos alimentaris, farmacèutics, industrials i d’enllumenat. Principalment a les Garrigues, la Segarra, l’ Urgell i Tortosa. A Tarragona es van estendre els fruits secs: avellana i l’ametlla. Altres com les plantes farratgeres: naps i trèvols. Els cultius de l’arròs es va estendre pels aiguamolls de l’Empordà. Aquests pagesos també començaran a treballar els teixits, la seva feina consistia en un sistema domèstic en que es pagava un sobresou als pagesos que treballaven la llana fins convertir-la en fil. Així, els costos de producció s’abaratien ja que aquesta mà d’obra era més econòmica mentre els pagesos obtenien una compensació quan el camp no produïa.
Progressiva castellanització de la societat
Durant aquells anys els Monarques hispànics, de la família Habsburg, reis a la Corona Castellana i la Corona d’Aragó havien mostrat més simpaties amb Castella.  Això va provocar canvis en la política i sobretot en dos grups socials important de l’estament dels privilegiats: nobles i clergat
El grup eclesiàstic era molt nombrós però amb menys poder que l’esglèsia castellana. Alts càrrecs d’abats i bisbes a Catalunya comencen a ser ocupats per castellans, creant un fort descontentament. L’aristocràcia catalana tenia poc cos durant el segle XVII, les grans famílies dels temps d’esplendor eren extingides gairebé totes. Algun record d’algunes pel títol femení, i algun noble castellà absent en terres catalanes. Molts nobles catalans comencen a casar-se amb els castellans, d’aquí que grans famílies com els Ducs de Medinaceli a Catalunya.

La cultura sota el “Segle de les Ombres”
En l’àmbit cultural, els estudis i nivell professional al Principat no excedia per sobre dels del conjunt peninsular. La Medicina i el Dret eren les branques més avançades. En l’aspecte lingüístic, la situació catalana era especialment dolenta, el castellà desplaçava el català en moltes activitats, una Castella pròspera que acabava de viure el seu Segle d’Or. La llengua catalana s’havia embastardit i gairebé no era escrita sinó per a ús privat.
Debilitat política?
El poder polític vivia una situació força inestable també. La representació en el govern no era sols civil sinó també militar, involucrava les funcions pròpies d’un capità general, però en aquest cas el virrei era més poderós, sobretot en períodes bel·lics. Les importants institucions eren: les Corts i la Generalitat o Dipuatció del General.
Les Corts i el Consell de Cent barceloní tenia la gestió total de les qüestions referents al municipi de la capital. El Concell de Cent era un òrgan molt estructurat i amb àmplies possibilitats dinàmiques, no depenia de la Generalitat. Els concellers eren sis, i estaven presidits pel conceller en cap o primer. Tenien facultats per a convocar a la Coronela. El Principat es dividia en vegueries o districtes, aquests veguers eren funcionaris reials, una mena d’apèndix executiu del virrei.
La Generalitat era el comité permanent de les Corts. Havia adquirit una progressiva importància en la mesura que passaven anys i anys sense cap convocació general o assamblea. Cada braça nomenava per representar-lo en la Generalitat permanent, un diputat i un oïdor de comptes. La seva principal missió era vetllar per les constitucions o els privilegis del país.

Consulta el calendari de representacions de la ruta del 1714 al nostre web